La diferència per si sola no és mai font de conflicte; sí que ho és, però, que la diferència no sigui respectada.

Carme Junyent. Contra la planificació: una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries, 1998.

A vegades s’ha dit que estaria bé que els espanyols aprenguessin una mica de català, ja que compartim estat. Però quants catalans aprenem una mica d’aranès?

Pere Comellas. Contra l’imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat. Barcelona: La Campana, 2006.

Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim.

Joan Solà i Cortassa, el nostre eminent lingüista, en una entrevista concedida a Vilaweb amb motiu de la publicació del llibre «Plantem Cara» (2009)

La subsistència d’un idioma no depèn del nombre de parlants sinó de la plenitud funcional d’aquest idioma al si d’una comunitat, és a dir, de la «necessitat» d’aquest idioma per viure i treballar en una societat.

Ginebra, Jordi. «Planificació, codificació i estandardització de les llengües». Dins La normativa de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2012.

Els conflictes sociolingüístics solen ser en realitat conflictes socials que s’expressen en termes d’enfrontament entre parlants.

Ferrando, Antoni i Nicolàs, Miquel. «Introducció a la història de la llengua». Dins Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011.

El bilingüisme simètric social —la pretensió que una mateixa societat parli, per als mateixos àmbits i funcions, dues llengües en perfecta simetria— és un conte de fades que emmascara la lenta i progressiva substitució lingüística d’una llengua per una altra.

—Albert Pla Nualart, L’abraçada de l’ós.

La reivindicació del «català real» porta a la fragmentació de la llengua comuna, o sigui a qualsevol cosa menys a una llengua comuna.

—Gabriel Bibiloni, L'estandardització del català.