«Vida i mort de les llengües», de Carme Junyent

Fa poc he pogut llegir un llibre que tenia pendent des de feia temps: Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. L’autora —que darrerament ha fet unes contribucions valuoses al debat sobre les llengües a la Catalunya independent— és professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Especialista en antropologia lingüística, llengües de la immigració i substitució lingüística. Membre fundador del GELA. En fi, un dels referents del nostre país en matèria de llengües.

En aquesta entrada em proposo de resumir algunes idees i parts essencials d’aquesta obra amb l’objectiu de motivar-vos a llegir-la. El llibre planteja i prova de resoldre unes preguntes molt elementals però de resposta complexa: com «neix» una llengua? Com i per què «mor» una llengua? Podem dir que les llengües moren per causes naturals? Què passa amb el bilingüisme social? És important la diversitat lingüística?

Per què els irlandesos van perdre la seva llengua

Article de Zlatko Tišljar*, traduït de l’original en esperanto i reproduït amb permís de l’autor.

La llengua irlandesa no fou destruïda per l’Imperi britànic mitjançant coaccions o prohibicions sinó a través d’una activitat molt específica i continuada al llarg de segles amb l’objectiu d’eliminar la identitat del poble irlandès. 

Decàleg «Sigues lingüísticament sostenible»

L’any 2008, Any Internacional de les Llengües segons l’ONU, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) va publicar aquest interessantíssim decàleg de petites accions amb què podem contribuir a la sostenibilitat lingüística.

Apologies i reivindicacions del català al segle XVIII

El segle XVIII és un període marcat per les conseqüències polítiques derivades de l’annexió de la Corona d’Aragó a la Corona de Castella: abolició del règim foral dels diferents regnes que composaven la Corona, pèrdua d’oficialitat de la llengua catalana, inici del procés planificat de substitució lingüística del català pel castellà i relegació del català, en definitiva, a l’àmbit de la privacitat.

La ideologia lingüicida de la Revolució Francesa

La ideologia lingüística irradiada des de la Revolució Francesa suposa l’assimilació del concepte de nació al de Estat, per una banda, i implica que tot Estat-nació ha de tenir una i només una llengua «nacional» la qual cosa farà més fàcil la creació d’un mercat unificat dins les fronteres de l’Estat-nació, objectiu últim de la burgesia dirigent. Aquesta llengua nacional esdevé de manera «natural» la de l’ètnia dominant: en el cas de l’Estat francès, la francesa i en el cas de l’Estat espanyol, la castellana.

Granell i granel

Si cerquem el mot «granel» al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans trobem només la locució «a granel» que té la següent definició:

a granel loc. adv. [LC] Sense envasar, sense empaquetar. Oli a granel. Vendre a granel.

Observem que, d'entrada, la paraula granel té aspecte forani. El català tendeix a palatalitzar les l inicials i finals de manera que, si fos una paraula autòctona, hauria de tenir la forma granell.