Més enllà de l’encert o desencert d'allò que hi proposa, és incontestable que l’article d’Eduard Voltas
En castellà també, sisplau ha aixecat polseguera. La tesi defensada per Voltas és provocadora: en un estat català independent, el castellà hauria de compartir oficialitat amb el català.
1) «per assegurar l'adhesió dels catalans que parlen castellà a la causa
independentista, el catalanisme ha d'assumir el castellà com una cosa
pròpia i ha d’erigir el bilingüisme com a “valor identificatiu del
projecte de país”»
A favor de la tesi s’hi posiciona Imma Tubella, rectora de la UOC.
Albert Branchadell, sense posicionar-s’hi clarament, fa una crítica interessant de l’article de Tubella, que en posa al descobert la mediocritat i manca de fonament.
Gabriel
Bibiloni, en un to condescendent —massa pel meu gust— comença a esbossar alguns dubtes sobre la idoneïtat de les propostes de Voltas. La rèplica més contundent, precisa i fonamentada que he trobat, però, és l’
article de Pla Nualart.
Se suposa que els independentistes defensem l'estat propi per a, entre d’altres raons, disposar d'una eina d'auto-protecció cultural, un medi on la cultura pròpia pugui florir i desenvolupar-se en un marc tant favorable com les circumstàncies de la interacció internacional ho permetin.
Ara bé, si cal fer tantes concessions als espanyols que viuen a Catalunya, al final aconseguirem un estat propi exactament tan nociu, inútil i desfavorable com l'estat espanyol. Si hem de bastir un estat propi que reprodueixi mimèticament els desavantatges de l'estat espanyol, haurem fet el ridícul i el babau. I jo penso, companys, que no és això.
