«Vida i mort de les llengües», de Carme Junyent

Fa poc he pogut llegir un llibre que tenia pendent des de feia temps: Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. L’autora —que darrerament ha fet unes contribucions valuoses al debat sobre les llengües a la Catalunya independent— és professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Especialista en antropologia lingüística, llengües de la immigració i substitució lingüística. Membre fundador del GELA. En fi, un dels referents del nostre país en matèria de llengües.

En aquesta entrada em proposo de resumir algunes idees i parts essencials d’aquesta obra amb l’objectiu de motivar-vos a llegir-la. El llibre planteja i prova de resoldre unes preguntes molt elementals però de resposta complexa: com «neix» una llengua? Com i per què «mor» una llengua? Podem dir que les llengües moren per causes naturals? Què passa amb el bilingüisme social? És important la diversitat lingüística?

Sociologia i cosmovisions (2/2)

2. Sociologies i cosmovisions. Alguns apunts.

La sociologia com a disciplina transversal. Retorn a Comte.

Les tesis de Wallerstein, Sassen o Castells (i encara Durkheim o Marx) ens fan constatar que la societat no pot entendre’s des d’una disciplina que no analitzi la realitat com a tot indissociable. En aquest sentit, la concepció inicial que Auguste Comte té de la sociologia com a integració del conjunt de ciències socials i humanes (història, antropologia, economia, política, psicologia…) ens sembla un objectiu absolutament vàlid i, fins i tot, fonamental.

Sociologia i cosmovisions (1/2)

1. Migracions, interculturalitat i ciutat global.
La qüestió de la identitat.

Viure i treballar a una ciutat com Barcelona ens posa en contacte amb allò que Sassen (2007) anomena ciutat global, l’escenari per excel·lència de la «postmodernitat». «Al centrarnos en las ciudades», escriu Sassen, «podemos especificar una geografía de lugares estratégicos a escala mundial, lugares mútuamente vinculados por la dinámica de la mundialización económica». L’economista parteix de la idea que l’estudi de la globalització i, per tant, la seva comprensió, ha de partir de l’entramat de llocs concrets, locals, on es realitza, això és, les ciutats globals. Això ens permet, entre d’altres coses, «recuperar los procesos concretos, localizados, gracias a los cuales existe la mundialización y sostener que gran parte del multiculturalismo de las grandes ciudades forma parte de la mundialización en la misma medida que las grandes finanzas». Efectivament, el discurs hegemònic —la ideologia hegemònica— liberal, tendeix a interpretar la globalització com un camp on el capital financer és el protagonista, desvinculat de les relacions de producció que en permeten l’existència —un clar exemple d’allò que Marx anomena procés de fetitxització. Un escenari on idees com el Progrés o la Llibertat (de mercat) —pilars de la modernitat en sentit tecnològic, segons Wallerstein^[1]— oculten els conflictes de classe i d’identitat que s’aguditzen en la mateixa mesura que el capitalisme avançat esdevé sistema global.