Segons el diari occità Jornalet, l’11 de novembre, a la ciutat occitana de Foix, al final de la cerimònia dels
antics combatents, un home va cremar públicament dues banderes franceses mentre
cridava «Visca Occitània, a bas l’Estat francés». L’home serà jutjat per “degradacions voluntàries per incendi i ultratge a la bandera
francesa”.
dijous, 6 de desembre del 2012
dimarts, 30 d’octubre del 2012
La ideologia lingüicida de la Revolució Francesa
La ideologia lingüística irradiada des de la Revolució Francesa suposa l’assimilació del concepte de nació al de Estat, per una banda, i implica que tot Estat-nació ha de tenir una i només una llengua «nacional» la qual cosa farà més fàcil la creació d’un mercat unificat dins les fronteres de l’Estat-nació, objectiu últim de
la burgesia dirigent. Aquesta llengua nacional esdevé de manera «natural» la de l’ètnia dominant: en el cas de l’Estat francès, la francesa i en el cas de l’Estat espanyol, la castellana.
dimarts, 20 de març del 2012
El bilingüisme simètric social —la pretensió que una mateixa societat parli, per als mateixos àmbits i funcions, dues llengües en perfecta simetria— és un conte de fades que emmascara la lenta i progressiva substitució lingüística d’una llengua per una altra.
—Albert Pla Nualart, L’abraçada de l’ós.
A «Voltas» amb el bilingüisme
Més enllà de l’encert o desencert d'allò que hi proposa, és incontestable que l’article d’Eduard Voltas En castellà també, sisplau ha aixecat polseguera. La tesi defensada per Voltas és provocadora: en un estat català independent, el castellà hauria de compartir oficialitat amb el català.
1) «per assegurar l'adhesió dels catalans que parlen castellà a la causa independentista, el catalanisme ha d'assumir el castellà com una cosa pròpia i ha d’erigir el bilingüisme com a “valor identificatiu del projecte de país”»
A favor de la tesi s’hi posiciona Imma Tubella, rectora de la UOC. Albert Branchadell, sense posicionar-s’hi clarament, fa una crítica interessant de l’article de Tubella, que en posa al descobert la mediocritat i manca de fonament.
Gabriel Bibiloni, en un to condescendent —massa pel meu gust— comença a esbossar alguns dubtes sobre la idoneïtat de les propostes de Voltas. La rèplica més contundent, precisa i fonamentada que he trobat, però, és l’article de Pla Nualart.
Se suposa que els independentistes defensem l'estat propi per a, entre d’altres raons, disposar d'una eina d'auto-protecció cultural, un medi on la cultura pròpia pugui florir i desenvolupar-se en un marc tant favorable com les circumstàncies de la interacció internacional ho permetin.
Ara bé, si cal fer tantes concessions als espanyols que viuen a Catalunya, al final aconseguirem un estat propi exactament tan nociu, inútil i desfavorable com l'estat espanyol. Si hem de bastir un estat propi que reprodueixi mimèticament els desavantatges de l'estat espanyol, haurem fet el ridícul i el babau. I jo penso, companys, que no és això.
1) «per assegurar l'adhesió dels catalans que parlen castellà a la causa independentista, el catalanisme ha d'assumir el castellà com una cosa pròpia i ha d’erigir el bilingüisme com a “valor identificatiu del projecte de país”»
A favor de la tesi s’hi posiciona Imma Tubella, rectora de la UOC. Albert Branchadell, sense posicionar-s’hi clarament, fa una crítica interessant de l’article de Tubella, que en posa al descobert la mediocritat i manca de fonament.
Gabriel Bibiloni, en un to condescendent —massa pel meu gust— comença a esbossar alguns dubtes sobre la idoneïtat de les propostes de Voltas. La rèplica més contundent, precisa i fonamentada que he trobat, però, és l’article de Pla Nualart.
Se suposa que els independentistes defensem l'estat propi per a, entre d’altres raons, disposar d'una eina d'auto-protecció cultural, un medi on la cultura pròpia pugui florir i desenvolupar-se en un marc tant favorable com les circumstàncies de la interacció internacional ho permetin.
Ara bé, si cal fer tantes concessions als espanyols que viuen a Catalunya, al final aconseguirem un estat propi exactament tan nociu, inútil i desfavorable com l'estat espanyol. Si hem de bastir un estat propi que reprodueixi mimèticament els desavantatges de l'estat espanyol, haurem fet el ridícul i el babau. I jo penso, companys, que no és això.
diumenge, 18 de març del 2012
dissabte, 17 de març del 2012
El castellanisme «Bones»
Saludar amb un «Bones!» és freqüent en aquelles zones del domini lingüístic sotmeses a la interferència del castellà (és a dir, la major part). Ha esdevingut una expressió tan interioritzada i espontània que molts parlants no són conscients que és d’origen clarament foraster. Observem-ho amb detall.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)