Granell i granel

Si cerquem el mot «granel» al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans trobem només la locució «a granel» que té la següent definició:

a granel loc. adv. [LC] Sense envasar, sense empaquetar. Oli a granel. Vendre a granel.

Observem que, d'entrada, la paraula granel té aspecte forani. El català tendeix a palatalitzar les l inicials i finals de manera que, si fos una paraula autòctona, hauria de tenir la forma granell.

Cerquem granel al diccionari de la Real Academia i trobem:

granel.  (Del cat. granell).  
a ~.  
1. loc. adj. Dicho de cosas menudas, como trigo, centeno, etc..: Sin orden, número ni medida. U. t. c. loc. adv.  
2. loc. adj. Dicho de un género: Sin envase, sin empaquetar. U. t. c. loc. adv.  
3. loc. adj. De montón, en abundancia. U. t. c. loc. adv.

La hipòtesi queda confirmada, la forma castellana granel prové de la catalana granell. Cerquem granell al DIEC i trobem:

No s'ha trobat cap entrada coincident amb els criteris de cerca 

Sí, amics, així de paradoxal és la vida: el poble dominat perd la consciència dels orígens i es retroba inconscientment a través de la visió adulterada que d'ell té el poble dominant. Per sort, ens queda el diccionari català-valencià-balear, que posa les coses al seu lloc:

granell m.
|| 1. Gra petit, grànul. Prin pera sanguinea e lentiyles... e sia mòlt e pastat ab aygua de pluja e fe'n granels, Alcoatí 67.
|| 2. Graner, dipòsit de gra (Camp de Tarr.); munt de gra que es forma a l'era després de la batuda (Labèrnia-S. Dicc.).
Granell: llin. existent a Barc., Igualada, Artesa de S., Aiguamúrcia, Altafulla, Valls, Cambrils, Ulldecona, Cast., Albocàsser, Alcalà de X., Alcora, Cabanes, Llucena, Ondara, Ribesalbes, St. Mateu, Vilafamés, Val., Sueca, etc.