D’ací, d’aquí & d’allà: 10 punts per la democràcia lingüística global

Seguim amb decàlegs. En aquest cas es tracta dels Principis de l’Associació Catalana d’Esperanto. Van ser elaborats el 2008 i continuen essent, al meu entendre, uns punts de reflexió plenament vigents i inspiradors per als interessats a

assolir un espai comunicatiu global que limiti el monopoli i la unidireccionalitat dels fluxos d’informació (des de determinades comunitats lingüístiques a la resta), i
conciliar el dret a existir de les diverses comunitats lingüísticoculturals amb la necessitat de transmetre informació en un món global.

Bona lectura!

Principis de l’Associació Catalana d’Esperanto

Els drets lingüístics, desenvolupats a partir dels drets humans, són un element cabdal de la llibertat i la pau.
La igualtat de drets lingüístics dels individus i de les comunitats és fonamental per a aquest objectiu. Res no ha de fer considerar que hi ha idiomes més aptes que altres per a determinats usos, tot i que els estrats socials més privilegiats de les comunitats hegemòniques i de les assimilades sovint indueixen a molts a creure-ho pel seu poder econòmic, polític i militar o pel seu prestigi.
La diversitat és garantia de riquesa cultural. Les innombrables formes de fer i de dir formen part del patrimoni comú de la humanitat, tresorejat durant milers d’anys. Volem contribuir a la preservació de la diversitat cultural i, en particular, de la lingüística.
La comunicació entre les diferents coŀlectivitats és necessària per a un coneixement mutu, que ajuda a la llibertat de cadascuna d’elles, la qual cosa és fonament de pau. La fluïdesa de comunicació entre les coŀlectivitats incrementa el sentiment de solidaritat i alhora facilita que les diferents cultures s’enriqueixin mútuament. Volem contribuir al fet que els fluxos d’informació esdevinguin veritablement multilàters.
Considerem insuficient la pretensió de corregir el quasi monopoli d’una llengua nacional en la comunicació mundial per un oligopoli d’unes quantes llengües.
Considerem la divisió conceptual i valorativa entre llengües internacionals, nacionals i regionals una manifestació d’imperialisme lingüístic. Una llengua neutral, com l’esperanto, pot fer de pont, afavorint i palesant la plena igualtat de les llengües.
L’ús d’una llengua auxiliar internacional neutral, o interllengua, no ha d’influir de forma negativa en els usos diaris de les comunitats lingüístiques i s’ha de reservar, mitjançant la conscienciació adequada i unes polítiques lingüístiques adients, per a funcions específiques, per no malmetre l’equilibri ecològic entre aquelles. Tot allò que puguin fer les llengües locals, no ho ha de fer la interllengua global.
Per a contribuir a aquest equilibri, considerem necessària una discriminació positiva per a aconseguir la normalització lingüística de les llengües minoritzades en el seu àmbit o territori propi i així defensar la diversitat lingüística. Així mateix, reivindiquem el dret a l’aprenentatge de la llengua materna dels immigrants, incloent-lo en el dret a la mobilitat de les persones.
L’ús d’una interllengua neutral, al costat de la pròpia, no exclou sinó que afavoreix el d’altres llengües gràcies a l’estalvi de temps en l’aprenentatge d’una llengua pont i a la difusió de la consciència d’igualtat, valoració i respecte per la diversitat lingüística: creiem convenient promocionar l’aprenentatge de llengües estrangeres, especialment les properes geogràficament i culturalment. El poliglotisme passiu és una bona opció per a permetre la comprensió de més llengües, sense malmetre la pròpia.
L’ús d’una interllengua neutral i fàcil és important, però no suficient per si sol. Si bé és una demostració pràctica de la igualtat entre les llengües i constatem que aquesta visió equitativa arrela en bona part dels parlants de l’esperanto, considerem que és important continuar educant en els valors de la diversitat i de la igualtat de drets, en particular dels lingüístics.