Les cultures no són espècimens de museu

Cal preocupar-se per la diversitat biològica i cultural, encara que llur desaparició, aparentment, no ens afecti? En aquesta entrevista, l’antropòloga i lingüista Luisa Maffi reflexiona entorn del valor de la diversitat, la capacitat de recuperació ecològica i el compromís de l’humanisme amb l’ecologisme.

10 punts per la democràcia lingüística global

Seguim amb decàlegs. En aquest cas es tracta dels Principis de l’Associació Catalana d’Esperanto. Van ser elaborats el 2008 i continuen essent, al meu entendre, uns punts de reflexió plenament vigents i inspiradors per als interessats a

• assolir un espai comunicatiu global que limiti el monopoli i la unidireccionalitat dels fluxos d’informació (des de determinades comunitats lingüístiques a la resta), i 
• conciliar el dret a existir de les diverses comunitats lingüísticoculturals amb la necessitat de transmetre informació en un món global. 

Bona lectura!

10 raons a favor de la diversitat lingüística

Després del Decàleg per a la sostenibilitat lingüística he elaborat aquest Decàleg de raons a favor de la diversitat lingüística, basades sobretot en la lectura de l’excel·lent llibre de Pere Comellas Contra l’imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat. Espero que sigui útil per als indecisos, una eina de suport per als convençuts i una bona introducció per als curiosos.

La diferència per si sola no és mai font de conflicte; sí que ho és, però, que la diferència no sigui respectada.

Carme Junyent. Contra la planificació: una proposta ecolingüística. Barcelona: Empúries, 1998.

A vegades s’ha dit que estaria bé que els espanyols aprenguessin una mica de català, ja que compartim estat. Però quants catalans aprenem una mica d’aranès?

Pere Comellas. Contra l’imperialisme lingüístic. A favor de la linguodiversitat. Barcelona: La Campana, 2006.

«Vida i mort de les llengües», de Carme Junyent

Fa poc he pogut llegir un llibre que tenia pendent des de feia temps: Vida i mort de les llengües, de Carme Junyent. L’autora —que darrerament ha fet unes contribucions valuoses al debat sobre les llengües a la Catalunya independent— és professora de lingüística a la Universitat de Barcelona. Especialista en antropologia lingüística, llengües de la immigració i substitució lingüística. Membre fundador del GELA. En fi, un dels referents del nostre país en matèria de llengües.

En aquesta entrada em proposo de resumir algunes idees i parts essencials d’aquesta obra amb l’objectiu de motivar-vos a llegir-la. El llibre planteja i prova de resoldre unes preguntes molt elementals però de resposta complexa: com «neix» una llengua? Com i per què «mor» una llengua? Podem dir que les llengües moren per causes naturals? Què passa amb el bilingüisme social? És important la diversitat lingüística?

Sociologia i cosmovisions (2/2)

2. Sociologies i cosmovisions. Alguns apunts.

La sociologia com a disciplina transversal. Retorn a Comte.

Les tesis de Wallerstein, Sassen o Castells (i encara Durkheim o Marx) ens fan constatar que la societat no pot entendre’s des d’una disciplina que no analitzi la realitat com a tot indissociable. En aquest sentit, la concepció inicial que Auguste Comte té de la sociologia com a integració del conjunt de ciències socials i humanes (història, antropologia, economia, política, psicologia…) ens sembla un objectiu absolutament vàlid i, fins i tot, fonamental.

Sociologia i cosmovisions (1/2)

1. Migracions, interculturalitat i ciutat global.
La qüestió de la identitat.

Viure i treballar a una ciutat com Barcelona ens posa en contacte amb allò que Sassen (2007) anomena ciutat global, l’escenari per excel·lència de la «postmodernitat». «Al centrarnos en las ciudades», escriu Sassen, «podemos especificar una geografía de lugares estratégicos a escala mundial, lugares mútuamente vinculados por la dinámica de la mundialización económica». L’economista parteix de la idea que l’estudi de la globalització i, per tant, la seva comprensió, ha de partir de l’entramat de llocs concrets, locals, on es realitza, això és, les ciutats globals. Això ens permet, entre d’altres coses, «recuperar los procesos concretos, localizados, gracias a los cuales existe la mundialización y sostener que gran parte del multiculturalismo de las grandes ciudades forma parte de la mundialización en la misma medida que las grandes finanzas». Efectivament, el discurs hegemònic —la ideologia hegemònica— liberal, tendeix a interpretar la globalització com un camp on el capital financer és el protagonista, desvinculat de les relacions de producció que en permeten l’existència —un clar exemple d’allò que Marx anomena procés de fetitxització. Un escenari on idees com el Progrés o la Llibertat (de mercat) —pilars de la modernitat en sentit tecnològic, segons Wallerstein^[1]— oculten els conflictes de classe i d’identitat que s’aguditzen en la mateixa mesura que el capitalisme avançat esdevé sistema global.

Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme. I llancen aquella frase que a mi em produeix una revolució interna, que és que aquí hi ha pau lingüística. Aquí, senyors, no hi ha pau lingüística; aquí el que hi ha és una part de la societat que viu precisament angoixada per la lingüística, i els altres no tenen aquesta angoixa perquè nosaltres cedim.

Joan Solà i Cortassa, el nostre eminent lingüista, en una entrevista concedida a Vilaweb amb motiu de la publicació del llibre «Plantem Cara» (2009)

La subsistència d’un idioma no depèn del nombre de parlants sinó de la plenitud funcional d’aquest idioma al si d’una comunitat, és a dir, de la «necessitat» d’aquest idioma per viure i treballar en una societat.

Ginebra, Jordi. «Planificació, codificació i estandardització de les llengües». Dins La normativa de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2012.

L’origen del Dia Internacional de la Llengua Materna

El 1999 les Nacions Unides van declarar el 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna. L’any 1952, uns estudiants bengalís van ser assassinats per la policia pakistanesa quan es manifestaven pacíficament pel dret a parlar en bengalí. És per això que des de Bangla Desh es va impulsar la commemoració internacional d’aquell dia. En aquest article, Muhammad Mahbubul ens explica aquesta tràgica i commovedora història.

Per què els irlandesos van perdre la seva llengua

Article de Zlatko Tišljar*, traduït de l’original en esperanto i reproduït amb permís de l’autor.

La llengua irlandesa no fou destruïda per l’Imperi britànic mitjançant coaccions o prohibicions sinó a través d’una activitat molt específica i continuada al llarg de segles amb l’objectiu d’eliminar la identitat del poble irlandès. 

Decàleg «Sigues lingüísticament sostenible»

L’any 2008, Any Internacional de les Llengües segons l’ONU, el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) va publicar aquest interessantíssim decàleg de petites accions amb què podem contribuir a la sostenibilitat lingüística.

Els conflictes sociolingüístics solen ser en realitat conflictes socials que s’expressen en termes d’enfrontament entre parlants.

Ferrando, Antoni i Nicolàs, Miquel. «Introducció a la història de la llengua». Dins Història de la llengua catalana. Barcelona: UOC, 2011.

Apologies i reivindicacions del català al segle XVIII

El segle XVIII és un període marcat per les conseqüències polítiques derivades de l’annexió de la Corona d’Aragó a la Corona de Castella: abolició del règim foral dels diferents regnes que composaven la Corona, pèrdua d’oficialitat de la llengua catalana, inici del procés planificat de substitució lingüística del català pel castellà i relegació del català, en definitiva, a l’àmbit de la privacitat.